If there’s room for me
There’s room for you
Place your ear to the ground, you hear a voice
It sings this song
The whole night long
I am the melody of the fallen tree
What comes between
You and me
So sadly transient , you’d never guess
It could ever be
So easy to see
Across a frozen field you hear a call
With the urgency
Of the boiling sea
All your hopes and dreams they rise and fall
Secretly
A cacophony
The life and brutality
They all turn on me
You hope to someday see
Patiently
So sadly obvious, you’d never guess
It could ever be
So hard to see
La idea que s’intentaria transmetre amb el videoclip és el que la natura transigeix, que és el pas de l’home per aquesta. Per tant el que veuríem a través de la finestra seria un artifici de la natura.
El tractament de la imatge seria molt càlid, com d'un dia d'estiu. Donant tranquil·litat, com el que transmet la cançó. Tot i que les petjades de l’home per la natura sempre es veuen com algo destructiu, nosaltres en som partícips. Hi ha un espai compartit, entre nosaltres i ella, de vegades som egoistes i ens interposem massa, no la deixem fluir, però ella n'és sempre conscient i ens deixa envair el que primer ha estat seu.
Per donar aquest efecte d'observació i on darrera hi ha una reflexió, necessitem un punt de mira, aquest seria la finestra del cotxe. Intercalant la part frontal per avançar en el camí, tirar endavant i no mirar enrere; i la finestra lateral, que és la que ens fa girar el cap i reflexionar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario